Magdalena Campasol, mezzosoprano professional, mestra de cant i de la veu així com pianista, directora d’òperes, sarsueles, musicals i amb una extensa formació en el camp de la música. Lluny dels mètodes tradicionals d’ensenyament del cant i tècnica vocal i d’un sistema que no comparteix , ha desenvolupat una tècnica vocal pròpia fruit de la investigació en la fisiologia de la veu. Un llarg i gens fàcil camí que ha fet sola i que ara li aporta la tranquil·litat i seguretat del què transmet.

El seu màxim objectiu ha estat assolir el domini i control de la seva veu i el resultat s’evidencia en les seves interpretacions i classes que imparteix. La persistència per ajudar a tots els seus alumnes i després de molts anys en la docència i mestratge de la veu i el cant, ha estat la clau per ara avui proclamar el benefici que ens aporta a cada un de nosaltres, el coneixement de la nostra veu. Independentment de l’estil del cant o finalitat per la qual necessitem la nostra veu cal primer en descobrim la fisiologia.

– No tots els grans cantants són bons mestres. Però sí que un bon mestre ha de cantar molt bé!
– No hi ha alumnes dolents, hi ha mestres ineficients.
– Fuig d’un mestre quan et sentis poc considerat; amb ell perdràs el temps encara que sigui considerat el millor.
– El llenguatge del mestre ha de ser clar i entenedor, sense tecnicismes amb els quals pretengui enlluernar l’alumne.
– Molts mestres es refugien en la interpretació o en escales que no porten a cap lloc i davant dels problemes que pugui tenir l’alumne els fan buscar en les sensacions imaginàries… El control de la teva veu és una qüestió de treball conscient de la cerca fisiològica i sincronització del teu instrument. Un bon mestre sap quin és el millor exercici en cada moment perquè ja sap què en resultarà de cada exercici.
– Qualsevol exercici que et facin realitzar ha de tenir un perquè i una finalitat que t’han d’explicar. Si no és així, marxe’n!
– És bàsic que el mestre sàpiga fer l’exemple de què és correcte i què no és correcte de cada exercici i en tot moment.
– Realitzar els cursos acadèmics de cant estructurats en el sistema tradicional és una mostra que no s’ha evolucionat; que econòmicament no convé evolucionar i pedagògicament no s’han molestat en evolucionar ni preguntar-se perquè només poden treballar amb les veus bones que els arriben i són les que seleccionen. Cada alumne és diferent i necessita d’un treball i repertori específic sense haver d’estar condicionat a realitzar els cursos que vénen ordenats pels conservatoris.

Escolta Magdalena Campasol explicant, en una entrevista a Ràdio Sant Cebrià, la seva manera d’entendre la formació: